La Sagrada Família a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes
La primera descripció coneguda del quadre a la Masia prové de Josep Anton de Cabanyes.
La Masia d’en Cabanyes conserva peces singulars a la seva col·lecció pictòrica, entre elles, a la Sala de música s’hi pot trobar una ‘Sagrada Família’ que havia estat atribuïda històricament a Andrea del Sarto (Florència, 1486-1530). La primera descripció coneguda del quadre a la Masia prové de Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), qui a mitjans del segle XIX el va incloure al seu “Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes,1850”. En Josep Anton elogia obertament la pintura i el seu autor al seu Catálogo, testimoniant que al segle XIX conformava una obra rellevant i altament valorada dins la seva col·lecció:
“Agradable es por demás el reposo que siente la vista al contemplar esta hermosa composición de Andrés del Sarto, ya tan famoso por su acierto en pintar sacras Familias. Ni ha desmentido aquí el pintor su renombre de buen colorista, pues en esta composición es brillante, y los rebajados de la figura de San José son admirables. Es fácil conocer que este cuadro ha sufrido algunos repintes ó restauraciones, y es fuerza asimismo convenir que han sido muy poco acertados. Está pintado sobre madera, y tiene de alto 2 piés con una pulgada, y de ancho un pié con 6 y media pulgadas”. (Miralpeix, 2017, p. 213).
Estudis més recents, però, han permès matisar que es tracta d’una còpia cinc-centista d’un original de l’artista florentí. Tal com assenyala Miralpeix “Es tracta d’una còpia cinccentista de la Sagrada Família, d’Andrea del Sarto, exposada la Galleria Nazionale d’Arte Antica de Roma.” El model, per tant, seria una de les diverses Sagrades Famílies creades o inspirades en el cercle d’Andrea del Sarto, un artista que va exercir una profunda influència en l’art toscà del Cinquecento. Andrea del Sarto (Florència, 1486-1530) fou una de les figures centrals del Renaixement italià. A partir de 1508 treballà com a artista independent i ben aviat va rebre nombrosos encàrrecs d’ordes religioses i patrons florentins.
El seu llenguatge artístic combina la llum i el color heretats de Leonardo da Vinci, l’harmonia formal de Rafael i la força escultòrica de Michelangelo. D’aquesta síntesi en va emergir una poètica pròpia, refinada i influent, que va marcar profundament artistes com Rosso Fiorentino i Pontormo.
La seva difusió internacional fou notable: el 1518 fou cridat a la cort francesa de Francesc I, i diverses de les seves obres van arribar a col·leccions reials europees. El Museu del Prado conserva avui diverses peces vinculades al mestre, algunes d’autoria indiscutible, com Retrato de mujer, La Virgen con el Niño entre san Mateo y un ángel o El sacrificio de Isaac, obres amb trajectòries històriques àmpliament documentades.
De fet, a la col·lecció del Prado hi havia una rèplica molt significativa de la Sagrada Família de Del Sarto. Sobre ella, els especialistes han afirmat: “La Sagrada Familia del Prado, quizá una de las últimas obras de Andrea del Sarto, es una réplica de la Sagrada Familia Barberini (Roma, Galleria Nazionale d’Arte Antica, Palazzo Barberini, inv. 2332). La composición fue transferida mediante un cartón –dibujo a tamaño real– extraído del prototipo por el artista. Su estado inacabado, comparable al de una de las versiones de su Sacrificio de Isaac (The Cleveland Museum of Art), deja al descubierto el personal y poco convencional modo de preparar el proceso pictórico de Sarto, mediante bases grisáceas combinadas con cortas y nerviosas pinceladas y el empleo de la palma de la mano para fundir las sombras. La irregularidad matérica que se percibe en la superficie de esta obra explica el aspecto vibrante de sus pinturas acabadas, en las que la indefinición de las formas y el efecto atemperado de algunos tonos es resultado de la interacción del óleo con las capas subyacentes.” (El Prado, en línia).
Il·lustrant així com funcionava el taller de Sarto i com aquests models es multiplicaven gràcies a l’ús de cartons i còpies de diferents mans. La peça de la Masia d’en Cabanyes s’inscriu probablement en aquest context de derivacions i reproduccions d’altíssima qualitat.
Imatge: Masia d’en Cabanyes, Consell Comarcal del Garraf. Anònim (còpia d’Andrea del Sarto), “Sagrada Família”.
Bibliografia:
Cabanyes i Ballester, J. A. (1850). “Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850).”
Miralpeix Vilamala, F. (2017). “Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797–1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850).” Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica (IRH).
Museo del Prado (s. d.). “La Sagrada Familia.”
Museo del Prado (s. d.). “Sarto, Andrea del.”