La música a la Masia d’en Cabanyes

La Masia d’en Cabanyes conserva un ric i variat llegat musical. Partitures, llibres, instruments i una vuitantena de rotlles de pianola esbossen els interessos musicals dels Cabanyes des dels temps de Llorenç de Cabanyes i Fuster fins a Alexandre de Cabanyes, gairebé dos segles de vida cultural.

Un recorregut pels interiors d’aquesta finca, que es va construir el 1798 per l’arquitecte Domenico Bagutti sota els paràmetres de l’aspecte de Vil·la Italiana d’Andrea Palladio –espai agrícola, d’estiueig i creativitat-, ens il·lustra els  instruments que van formar part de l’esperit Romàntic de la família Cabanyes que encara perduren. Hom cal situar la presència d’aquests instruments com un dels mitjans de distinció social i culturització, tot i en el cas del piano clementí, es coneix que el tocaven com una activitat musical de manera regular, Pepita d’Olzinelles i el seu marit, Josep Anton  de Cabanyes.

La sala de música, amb cúpula semiesfèrica de planta circular, és l’espai on s’hi mostren dos extraordinaris instruments: l’arpa Pleyel i el piano Clementi.

Un piano clementí en un vaixell d’aiguardents

El piano de la Masia d’en Cabanyes  va ésser fabricat per un dels  musics més cèlebres del seu moment Muzio Clementi  ( 1752-1832), adquirit per Josep Anton de Cabanyes a la ciutat de Londres el 1820 quan Clementi encara hi era actiu.

Les investigacions realitzades per Marina Rodríguez Brià -pianista i membre fundadora de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona- ens expliquen que Josep Anton de Cabanyes va comprar el piano fet a Londres i l’envià en un vaixell anglès fins al seu país. Ell  tenia 23 anys i Clementi  68, però estava plenament actiu com editor, fabricant i promotor musical amb la Philarmonic Society.

Per diverses fonts sabem que Josep Anton de Cabanyes era un bon aficionat que assistia a teatres i a actes musicals. Als arxius de la Masia hi ha un document que ens revela una relació més directa de Josep Anton amb el piano i la música.

A partir d’una carta d’ell a la seva futura esposa, Pepita Olzinellas, hem pogut saber que tots dos tocaven el piano:

[...] Toco algunos valses al Piano y aprendo la Marcha que vm me dio, y me propongo un día de estos mandar á vm en recompensa un Wals que intitularé del Retorno ya que la prenda de vm es una marcha. Ojalá Dios, pueda yo pronto oir como vm lo toca, pues con toda la sinceridad de mi anima le aseguro que no vivo, lejos de vm y que estoy ansiando volver a verla. [...] [1]

L’arpa cromàtica Pleyel

L’arpa Pleyel crida l’atenció del visitant doblement, ja que l’arpa és un instrument poc freqüent i aquest tipus és, a més, una raresa entre les arpes. Construïda a París a partir de 1897, és un instrument amb un doble encordat encreuat, amb una filera diatònica i l’altra cromàtica, nascut com a alternativa a l’arpa de pedals.

Vuitanta-sis rotlles de pianola utilitzats amb el piano reproductor Steinway. La música que estimava Alexandre de Cabanyes

Steinway Vertegrand, un piano de paret amb un mecanisme de piano reproductor incorporat també es conserva a la finca dels Cabanyes. A la funcionalitat pròpia del piano s’afegeix la possibilitat de reproduir música enregistrada en rotlles perforats, que deixen a l’intèrpret el control del tempo o la intensitat dinàmica d’una interpretació-reproducció que es produeix amb els mitjans i les qualitats acústiques d’un piano.

El piano reproductor de la Masia d’en Cabanyes és un Steinway & Sons, una de les manufactures de pianos de més prestigi mundial. El 1903 es llança al mercat aquest model de piano vertical reproductor que es manté al mercat fins als anys trenta. És aquest el període d’esplendor d’aquests instruments i de la indústria de perforació de rotlles, que van patir la crisi econòmica dels anys trenta i la ràpida expansió de la ràdio.

La col·lecció de rotlles ens apropa als gustos musicals de la família. Disset rotlles conserven música de Chopin: Nocturns, Estudis, Berceuse, Valse, Polonesa militar, Sonates. Onze rotlles són de música de Beethoven, repertori per a piano i simfònic en transcripcions de Liszt en proporcions iguals. És Liszt qui ocupa la tercera posició al podi dels compositors més representats a la col·lecció, set rotlles de música per a piano sol i un amb el concert per a piano. El repertori transmès és força homogeni, amb música de compositors posteriors a Beethoven i amb un clar predomini del repertori pianístic i simfònic germànic, o si més no anglosaxó, característic del segle xix. És en aquest context que destaquen dos rotlles amb composicions d’Enric Morera sobre poemes d’Àngel Guimerà, Les fulles seques i La sardana de les monges.

Trobem rotlles amb clars signes d’ús en forma d’estrips o de pèrdua de la peça de subjecció. Entre aquests rotlles trobem el Preludi del Tristany i Isolda de Wagner, La Campanella, de Liszt sobre tema de Paganini o l’Adagio de la Sonata Patètica, Op. 13 de Beethoven, que testimonien la predilecció dels Cabanyes per la interpretació-audició d’aquesta música amb el piano reproductor de la masia.

Imatges: 

Rotlle de pianola, simfonia nº 6 de Beethoven (Pastorale), amb mostres evidents d’ús.

Arpa cromàtica Pleyel, Wolff, Lyon et Cie., es troba a la sala de la música.