Cançó d'amor i fe, de Manuel de Cabanyes

Avui, en el dia internacional de la poesia recordem Manuel de Cabanyes (1808-1833), poeta format amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els escrits del qual mostren ja la nova inquietud literària que s'estava escampant per Europa. Considerat un pioner del moviment literari romàntic i un dels introductors de la literatura romàntica europea al nostre país, la seva prematura mort amb vint-i-cinc anys va truncar una carrera que hauria estat molt fructífera. Les seves poesies van ser recollides en un volum que va titular "Preludios de mi lira", el mateix any de la seva mort i que va publicar sense nom, més tard van es va editar "Producciones escogidas" (1858).

Oriol Pi de Cabanyes, en la seva obra "Manuel de Cabanyes, Poemes essencials" fa una selecció i traducció al català “d’uns quants, gairebé la totalitat” dels versos del poeta per tal de fer-los més assequibles al lector, adaptant-los a la comprensió i llenguatge literari dels nostres dies. Són versos, diu l’escriptor “segons com, difícils d’entendre al lector no habitual a l’estil i al llenguatge de dos segles enrere”, tant pel secretisme inherent al text amb què pretén fugir de la censura civil i de l’Església com pel tipus d’escriptura molt influenciada per la literatura dels autors clàssics.                                                                                   

La seva traducció al català ens apropa al sentiment del poeta vers la llengua, ja que tal com afirmà el mateix Manuel de Cabanyes en l’Advertència amb la qual introdueix el seu recull poètic “Preludios de mi lira”: “No encareceré, por lo mismo, las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero”. En vida del poeta era considerat el català com a llengua vulgar, emprant-se el castellà de manera institucional i en els escrits literaris. La seva mort, l’any 1933, se situa en el moment previ a la Renaixença, de la qual ell no va poder participar. Aquest fet va fer que fos reivindicat per escriptors coetanis a aquest moviment lingüístic i cultural com Víctor Balaguer que l’evocà com “un verdadero poeta, de genio singular y personalidad marcada”.  

A continuació es reprodueix el poema “Cançó d’amor i fe”, l’únic dels que va compondre el poeta que es va musicar, amb anotacions d’Oriol Pi de Cabanyes.

Cançó d'amor i fe

Jo et vaig adorar quan per primer cop
reserva i gràcies vaig admirar en tu;
jo et vaig adorar quan vaig veure
els teus bells ulls adreçar-se a mi.

Quan vaig sentir la teva veu melodiosa 
et vaig creure un àngel del Senyor;
i et vaig adorar quan, per fi, pietosa,
em vas prometre sempitern amor.

Jo et vaig adorar quan un destí cruel
em va arrencar, Nix [1] meva, lluny de tu,
i el meu plor fidel va augmentar mil cops 
el corrent del riu singular. [2]

Jo t'estimaré, jo et seré constant 
mentre a la nit segueixi l'aurora,
mentre a la deïtat radiant segueixi l'ombra,
als patiments plaer, gaudi a l'afany.

Quan jo deixaré la llum del món 
i de la meva tomba el marbre obriré
llavors, encara, el meu llavi moribund
repetirà: "T'adoro, t'adoraré".

[1] “Nice”, a l’original, és el nom poètic atorgat a l’amada. Nix, o la Nit, filla de Caos, és una de les forces primordials en la cosmovisió grega.

[2] El poeta es troba a Saragossa, on plorant diu que incrementa el cabal de l’Ebre.

Bibliografia

Cabanyes, M. (2017). "Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris d'Oriol Pi de Cabanyes". El Cep i la Nansa Edicions.